Un diari de les activitats de la meva vida com escalador, el meu blog té el nom de la meva mare, ella va ser qui sempre em va ensenyar la cara alegre de la vida i entre elles la muntanya i el respecte a la natura. t´estimo mare. jordi rubio rocabert
16/4/11
AERI
El dissabte fart de gentussa a les zones d´esportiva varem decidir amb el Cabreta tornar a la solitud de la via llarga. Al refugi de Sta. Cecilia el inmens Santacatalina ens va recomenar una via que pel nom jo sempre la via desestimat: A Dónde Ostias Putas Vas, a l´esquerra de l´Easy Rider. I val a dir que el nom no li fa justicia doncs és una joia al més pur estil montserratí.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Sou uns cracks, ja m'esplicaràs quin material fa falta.
ResponderEliminarAra ara! Don't stop, et llegim!
ResponderEliminar