7/4/11

COLORS





L´altre dia radiant de primers d´Abril vaig anar amb el company panxero, de la foto, en José Antonio a escalar a Terradets, sense cap pla previst li vaig proposar que s´estrenés en aquesta magnifica muralla de les Bagasses en la Via Colores. Mentres jo estava en les reunions de per a mi una de les vies més maques del nostre pais pensava que era ben curiosa la meva devoció per aquesta via que es diu Colores i que la meva manera de guanyarme la vida desde fa anys sigui precisament això fent colors.

Tantmateix el José, que és un tio d´aquets que té el cap per portar-hi algo més que el pel, m´ha reenviat aquesta història de sota per contestar me quan li vaig dir al deixar lo de tornada a casa seva ....;"Jose´crec que necessito un canvi" i ell em va dir has de fer com l´Aguila.....







El águila es una de las aves de mayor longevidad. Llega a vivir setenta años. Pero para llegar a esa edad, en su cuarta década tiene que tomar una seria y difícil decisión.
A los cuarenta años, sus uñas se vuelven tan largas y flexibles que no puede sujetar a las presas de las cuales se alimenta. El pico, alargado y en punta, se curva demasiado y ya no le sirve. Apuntando contra el pecho están las alas, envejecidas y pesadas en función del gran tama ño de sus plumas, y para entonces, volar se vuelve muy difícil.

En ese momento, sólo tiene dos alternativas: abandonarse y mo rir, o enfrentarse a un doloroso proceso de renovación que le llevará aproximadamente ciento cincuenta días.

Ese proceso consiste en volar a lo alto de una montaña y recogerse en un nido próximo a un paredón donde no necesita volar y se siente más protegida.

Entonces, una vez encontrado el lugar adecuado, el águila comienza a golpear la roca con el pico hasta arrancarlo. Luego espera que le nazca un nuevo pico con el cual podrá arrancar sus viejas uñas inservibles. Cuando las nuevas uñas comienzan a crecer, ella desprende una a una sus viejas y sobrecrecidas plumas.

Y después de todos esos largos y dolorosos cinco meses de heridas, cicatrizaciones y crecimiento, logra realizar su famoso vuelo de renovación, renacimiento y festejo para vivir otros treinta años más.

5 comentarios:

  1. Ben tornat al blog després de tant de temps.
    Tota la raó molt bona via i molt bona la comparació amb com et guanyes la vida.
    Impresionant la decisió de l´aguila, no ho sabia.
    Tots els canvis profunds en la vida son aixó dolorosos i plens de cicatrius.

    ResponderEliminar
  2. mola la faula...mola la colores Slut i metres!!!

    ResponderEliminar
  3. mmmm...

    ara quan et vegi donan-te cops de cap contra el plafó ja sé que no hauré d'intervenir...i quan et gastis les ungles i els dits a la resina, tampoc...i especialment quan t'arrenquis la pella mossegades...suposoq ue ja erà el final i en uns quants dis podràs fer-te definitivament UN FRIKIIIIII...

    Vols dirq ue cal tant de patiment per això? Jo em pensava que amb unes ulleretesde sol modernes, un gorret de llana, uns pantalons PRANA i mirada DE BON FLOW i dir "bidit" rèpos", "monoduà" i "regletdemerda" o "jínflon", ja estava tot arreglat!

    es broma bow, a cuidar-se...

    ResponderEliminar
  4. Felicitats pel post, apunta a una bona direcció. N'espero més rascant-me l'esquena a les soques dels arbres...

    ResponderEliminar
  5. :) els canvis sempre neguitegen sí... xo sovint als canvis hi arribes sense adonar-te'n.. quan penses en canvi, de fet ja hi ha quelcom que ha començat a canviar...

    Fins aviat!

    laia

    ResponderEliminar