Lluís
El darrer dilluns, tots els que et coneixíem varem quedar glaçats,....en certa manera tots varem caure una mica per aquella paret.
No et pots imaginar el que has representat per tots qui hem tingut la sort de compartir la teva amistat. Personalment, tanco els ulls i et veig, recordo fins hi tot la teva veu, anàvem a escalar, tot caminant junts, en un mati de primavera fred i boirós pels camins de la regió montserratina dels frares encantats, ....ja parlo de fa molts anys, jo era només un nen i tú un jove i fort escalador, amb TOT el que això representa. M'animaves i em tranquil·litzaves m'entres escalàvem la imponent agulla petrificada. Llavors ja no tenia por, sentia la corda que es tensava fins notar a l'altre banda els teus braços forts com dos malls de ferro, ja res podia passar tu erets al capdavant, una mica com ara. Em mires i em piques l' ullet i la teva rialla i energia fan fins hi tot encara brillar més el sol que ja escalfa un altre dia màgic a Montserrat.
Se per tu mateix que ara et senties més valent i viu que mai, ple d´il.lusions i molt feliç al costat de la teva estimada Anna. L' altre teva estimada, aquesta muntanya símbol del teu petit país, ens ha guanyat, i la seva gelosia o poder bondat, de sobte sense fer-te patir t'ha volgut encara jove, nomes per ella.
Ens costarà acceptar-ho però ho haurem de fer i tirarem endavant. Ho farem perquè així tu ho voldries i ho farem pels teus. Per la teva petita Marina. Ho farem també per nosaltres, perquè continuïs per sempre més dins els nostres somnis més dolços, fent-nos somriure com només tu sabies fer.
Ara Baciero, tiba'ns una mica amb la corda i ajuda'ns anar amunt!
Descansa en pau amic meu
