MANOWAR / Pared del Doll / Montsec

Via recomenable si voleu estar tranquils i d´esquenes al sol. Ideal per dies freds....que no és el cas amb aquest octubre/agost d´enguany.....

Manel&Ita - La Bandereta / MONTSERRAT

L´altre dia varem anar a repetir aquest nova via de la Bandereta, està dedicada a dos bons amics; La Ita i en Manel.
En aquesta pared ells van escriure una bonica història de vida. Us recomano llegir-la http://fuertescabassa.blogspot.com/2011/09/montserrat-la-bandereta-directa-manel.html

El Engendro - Terradets

Aquest passat diumenge varem escalar la vía El Engendro a Terradets. De fet, si la comparo amb les seves veines, aquesta la recordo amb la mateixa adherencia de quan la vaig escalar ja fa uns quaaaants anys. Possiblement es conserva amb bon tacte degut al seu estil tècnic i a la "relativa" distància entre les assegurançes que en certa manera la protegeixen de les romeries d´escaladors de "tàpia" light o també "sambarinais" varis.

Aquest nom tan lleig d´aquesta bona ruta i que no li fa justicia, apart de recordarme a una època determinada em fa pensar en l´estupidesa de molts dels ENGENDROS humans.

Aqui sota en poso tres exemples:

*Per fi desde avui la vergonyosa e inhumana fiesta nacional ja no es celebrarà a Catalunya, i n´estic content que sigui així en favor dels pobres braus, dels cavalls amb el pallasso ple de colesterol disfresat a sobre i per la simbologia que això representa, perque ja nhi ha prou de tanta incultura i maltractament cap al nostre païs, tot i que sóc conscient que al meu passaport i posa España i JORGE, doncs si nois; a l´any 66 la meva mare ni tan sols em va poder posar el nom que ella volia per ser en un "dialecta" prohibit.

*Com és possible que encara escaladors actuals fagin servir les erosions milenàries de la roca per empotrar les burilles dels cigarrets? com és possible que un tio que teòricament gaudeix de la natura i que puja amb un encenedor i un paquet de tabac no sigui capaç de recollir la seva pròpia merda....quina mena de gentussa s´anomena escalador?

*Al fons del Congost i podreu observar en un estat d´abandonament total l´antic camí romà i pas natural per sobre el riu i de com deixem en l´oblit la nostre història, fins el punt de renunciar a l´admiració d´una increible obra d´enginyeria de la època.

ESPERÓ SANCHEZ / SERRAT DEL MORO

Bona via i restaurada amb bon criteri per gent de Manresa.

ESTIU 2011

Un estiu sense viatges, disfrutant del que tenim ben aprop, com el Pallars, la Vall de Boí, Sant Llorenç i la preciosa Mallorca amb el seu apassionant Psicobloc

Smoking-Terradets

Cal que imagineu aquell congost a les 18:00 de la tarda quan l´hombra ja comença a banyar la pared anunciant un càlid vespre d´estiu on la pared encara calenta perfuma l´aire amb l´aroma de l´agosarat te de roca i dels romanins. Aquell és i no un altre, el precís moment que cal començar a escalar en aquesta mítica via que tans i llunyans records evoca. Ara de nou repeteixo aquesta línea amb un dels meus millors amics...que més puc demanar per un lluminós dia de Sant Joan. Benvingut estiu, benvingut amic!

INTEGRAL PUNSOLA-GRAN IL.LUSIÓ

Dia entre semana, shhhhhhhh !! que no s´enteri el meu jefe...Amb el Nandi cap a fer la Punsola, però nois això de l´atur fa que fins hi tot dies de treball hi hagi cordades a tot arreu i a mitja pared canviem de via per poder adelantar una cordada de tres.

Montrebei

Semana Santa una mica remullada però el dijous amb el Quimet varem poder fer la Desequilibrio Hormonal.

AERI

El dissabte fart de gentussa a les zones d´esportiva varem decidir amb el Cabreta tornar a la solitud de la via llarga. Al refugi de Sta. Cecilia el inmens Santacatalina ens va recomenar una via que pel nom jo sempre la via desestimat: A Dónde Ostias Putas Vas, a l´esquerra de l´Easy Rider. I val a dir que el nom no li fa justicia doncs és una joia al més pur estil montserratí.

COLORS

L´altre dia radiant de primers d´Abril vaig anar amb el company panxero, de la foto, en José Antonio a escalar a Terradets, sense cap pla previst li vaig proposar que s´estrenés en aquesta magnifica muralla de les Bagasses en la Via Colores. Mentres jo estava en les reunions de per a mi una de les vies més maques del nostre pais pensava que era ben curiosa la meva devoció per aquesta via que es diu Colores i que la meva manera de guanyarme la vida desde fa anys sigui precisament això fent colors.

Tantmateix el José, que és un tio d´aquets que té el cap per portar-hi algo més que el pel, m´ha reenviat aquesta història de sota per contestar me quan li vaig dir al deixar lo de tornada a casa seva ....;"Jose´crec que necessito un canvi" i ell em va dir has de fer com l´Aguila.....







El águila es una de las aves de mayor longevidad. Llega a vivir setenta años. Pero para llegar a esa edad, en su cuarta década tiene que tomar una seria y difícil decisión.
A los cuarenta años, sus uñas se vuelven tan largas y flexibles que no puede sujetar a las presas de las cuales se alimenta. El pico, alargado y en punta, se curva demasiado y ya no le sirve. Apuntando contra el pecho están las alas, envejecidas y pesadas en función del gran tama ño de sus plumas, y para entonces, volar se vuelve muy difícil.

En ese momento, sólo tiene dos alternativas: abandonarse y mo rir, o enfrentarse a un doloroso proceso de renovación que le llevará aproximadamente ciento cincuenta días.

Ese proceso consiste en volar a lo alto de una montaña y recogerse en un nido próximo a un paredón donde no necesita volar y se siente más protegida.

Entonces, una vez encontrado el lugar adecuado, el águila comienza a golpear la roca con el pico hasta arrancarlo. Luego espera que le nazca un nuevo pico con el cual podrá arrancar sus viejas uñas inservibles. Cuando las nuevas uñas comienzan a crecer, ella desprende una a una sus viejas y sobrecrecidas plumas.

Y después de todos esos largos y dolorosos cinco meses de heridas, cicatrizaciones y crecimiento, logra realizar su famoso vuelo de renovación, renacimiento y festejo para vivir otros treinta años más.