Cal que imagineu aquell congost a les 18:00 de la tarda quan l´hombra ja comença a banyar la pared anunciant un càlid vespre d´estiu on la pared encara calenta perfuma l´aire amb l´aroma de l´agosarat te de roca i dels romanins. Aquell és i no un altre, el precís moment que cal començar a escalar en aquesta mítica via que tans i llunyans records evoca. Ara de nou repeteixo aquesta línea amb un dels meus millors amics...que més puc demanar per un lluminós dia de Sant Joan. Benvingut estiu, benvingut amic!
Amparo te has...
ResponderEliminarMolt bé bou,per a mi el millor de l'escalada es la gent que t'envolta.
ResponderEliminar