INTEGRAL PUNSOLA-GRAN IL.LUSIÓ

Dia entre semana, shhhhhhhh !! que no s´enteri el meu jefe...Amb el Nandi cap a fer la Punsola, però nois això de l´atur fa que fins hi tot dies de treball hi hagi cordades a tot arreu i a mitja pared canviem de via per poder adelantar una cordada de tres.

Montrebei

Semana Santa una mica remullada però el dijous amb el Quimet varem poder fer la Desequilibrio Hormonal.

AERI

El dissabte fart de gentussa a les zones d´esportiva varem decidir amb el Cabreta tornar a la solitud de la via llarga. Al refugi de Sta. Cecilia el inmens Santacatalina ens va recomenar una via que pel nom jo sempre la via desestimat: A Dónde Ostias Putas Vas, a l´esquerra de l´Easy Rider. I val a dir que el nom no li fa justicia doncs és una joia al més pur estil montserratí.

COLORS

L´altre dia radiant de primers d´Abril vaig anar amb el company panxero, de la foto, en José Antonio a escalar a Terradets, sense cap pla previst li vaig proposar que s´estrenés en aquesta magnifica muralla de les Bagasses en la Via Colores. Mentres jo estava en les reunions de per a mi una de les vies més maques del nostre pais pensava que era ben curiosa la meva devoció per aquesta via que es diu Colores i que la meva manera de guanyarme la vida desde fa anys sigui precisament això fent colors.

Tantmateix el José, que és un tio d´aquets que té el cap per portar-hi algo més que el pel, m´ha reenviat aquesta història de sota per contestar me quan li vaig dir al deixar lo de tornada a casa seva ....;"Jose´crec que necessito un canvi" i ell em va dir has de fer com l´Aguila.....







El águila es una de las aves de mayor longevidad. Llega a vivir setenta años. Pero para llegar a esa edad, en su cuarta década tiene que tomar una seria y difícil decisión.
A los cuarenta años, sus uñas se vuelven tan largas y flexibles que no puede sujetar a las presas de las cuales se alimenta. El pico, alargado y en punta, se curva demasiado y ya no le sirve. Apuntando contra el pecho están las alas, envejecidas y pesadas en función del gran tama ño de sus plumas, y para entonces, volar se vuelve muy difícil.

En ese momento, sólo tiene dos alternativas: abandonarse y mo rir, o enfrentarse a un doloroso proceso de renovación que le llevará aproximadamente ciento cincuenta días.

Ese proceso consiste en volar a lo alto de una montaña y recogerse en un nido próximo a un paredón donde no necesita volar y se siente más protegida.

Entonces, una vez encontrado el lugar adecuado, el águila comienza a golpear la roca con el pico hasta arrancarlo. Luego espera que le nazca un nuevo pico con el cual podrá arrancar sus viejas uñas inservibles. Cuando las nuevas uñas comienzan a crecer, ella desprende una a una sus viejas y sobrecrecidas plumas.

Y después de todos esos largos y dolorosos cinco meses de heridas, cicatrizaciones y crecimiento, logra realizar su famoso vuelo de renovación, renacimiento y festejo para vivir otros treinta años más.

Tardor a YOSEMITE (Ca) e INDIAN CREEK (Utah)

L´any 1989, fa 21 anys, jo amb 22 anys feia servir aquesta mateixa cabina telefònica situada al costat del Camp 4, per trucar a la meva mare per dir li que havia escalat la Nose del Capitan, ella em va contestar; "Ay fill! sembla que estiguis aqui al costat...que bé que t´escolto"...i va afegir "disfruta molt i agafat fort quan escalis"...quina dona...com la trovo a faltar

A l´any 2000 ja vaig fer servir l´E-mail desde el Ciber gratuit del Yosemite Village per comunicar als meus que aquest cop havia pujat al Capitan per la Salathe.

I enguany com cosa de bruixes el meu Iphone 3G "que lo flipas" captava el WiFi del Yosemite Lodge podent navegar per Internet cada mati i llegir lavanguardia.com mentres el cafe fumejava a la tassa, tot esperant que el sol escalfes les preuades fissures.

Ara mirant aquestes solitàries reliquies de la comunicació, els ulls shem humitegen del record del passat, de les persones que ja no hi són, de la inocència i del anel que les coses tornin anar una mica més a poc a poc.

El Diafragma-Sant Llorenç

S´acosta el fred i també és una bona alternativa a la car sud-oest de la Mola, on tenim raconets com la Pared del Diafragma per fer unes vies esportives prou bones.
erem el Salva, la Mar i jo.

Latin Brothers

Ja fa anys que el Cucarro i jo de tant en tant escalem junts i aquest cop el vaig convença per anar a la Latin de la Pared de Catalunya. Per mi una via coneguda doncs seria la sisena vegada que l´escalaria i per ell tot un mite de la seva joventud doncs altres companys de la seva generació son els aperturistes, Renom, Baciero i en Marzo.

Comencem la via i en Cuc no es troba gaire bé i decideixo anar fent jo al devant, pero al cap de sis tirades en Cuc, de 59 anys, em diu, "goita Jordi...per anar de segon i malament jo millor vull baixar i tornar un altre dia que jo pugui també fer de primer...doncs, si ara la faig ja no hi tornaré i no la vull fer així una via tan bonica"...ok cap avall i tornem quan vulguis...