Un diari de les activitats de la meva vida com escalador, el meu blog té el nom de la meva mare, ella va ser qui sempre em va ensenyar la cara alegre de la vida i entre elles la muntanya i el respecte a la natura. t´estimo mare. jordi rubio rocabert
La Gali-Molero es una via que no ha perdut l´encant, poder li sobren els parabolts en llocs on es molt facil l´autoprotecció.aquest cop amb l´Oscar de Bilbao
Divendres va tocar treballar pero dissabte varem anar a Montserrat i diumenge una via al Peladet, temperatura perfecta encara que això es comença a escalfar. el Montsec és màgic a mi em té el cor robat...i a més és un any amb una primavera de veritat
La Santa Semana, putus 4 dies, en fi...plou que plou pero esquivem la humitat amb en Tala a Montserrat fent esportiva i els dos darrers dies amb el Pedreta marxem a Riglos una via al Pison i un altre al Fire
Ha estat un hivern de molta neu, calia anar hi. Ara fa dies que no afegia cap noticia nova, pero es que només han estat dies de molta feina i escalada esportiva
Visca Catalunya! Aixins comença una carta que en Berenguer Sabadell ha enviat a la revista americana Climbing, en protesta i aclariment sobre l´article que va apareixa en aquesta formidable revista. Aquest article en concret deia maravelles de les zones d´escalada a Catalunya pero curiosament l´article es titulava Viva España!. En Berenguer explica de manera brillant aquesta errada i completa amb una bona informació de que i qui som els habitants d´aquest petit pais de pedra, que es diu Catalonia. Gracies Berenguer!
Aquest cap de setmana només hem escalat el diumenge, dissabte varem fer marujeo per casa, després de les vacancetes. I avui diumenge hem anat al Vermell, concretament a l´antiga zona de l´Ultravox, on ara hi han unes vies molt guapes, com la de la foto de la Mar en un 7a rotllo Montrebei de 35 metres, excelent!! erem 7 de la Panxa; Juanjo, Jordi Bou, Franela, Esther,Jaumet, Mar i jo
perdoneu la qualitat de la foto, és feta amb el mobil
Han estat 16 díes per la Patagònia, caminant per les bases del Cerro Torre i el Fitz Roy, entenent la zona mitica del sud del món, també hem estat a les Torres del Paine a Xile i per acabar uns dies escalant al Valle Encantado a prop de Bariloche, no hi hagut temps per mes...l´any que bé hi tornerem, el lloc és un dels més brutals que he vist mai i el vent patagonic et carrega de bones energies