L´aresta per excel.lència

Una de les rutes més màques de la cara nord és la GAM del Bisbe, actualment es fa tota amb lliure amb una escalada del tot montserratina






L´ambient de Frares és únic


les vistes del Lloro desde sobre el Bisbe són impresionants

Serrat del Moro

Una de les millors vies de fisura de Montserrat, la Mas-Brullet.

VALL DE BOÍ

Dijous i Divendres vaig anar a Madrid i de tornada amb l´ave, vaig baixar a Lleida on la Mar ja m´esperaba per anar de cap de setmana a la Vall de Boí, quina maravella, quin granet, quina temperatura....quina passada el petit Yosemite català.....

La mort d´un ídol

Poder per a les noves fornades d'escaladors addictes al xapa i sigue i que tremolen quan la darrera assegurança s'allunya més de 20 ctms. dels peus no té gaire impacte la mort den John Bachar, però per a mi si, era el meu ídol de joventut com escalador.

Corrien els principis dels anys 80, que per cert ara estan tant de moda, quan amb el meu primer sou guanyat sortint de classe fent d'ajudant a la botiga de queviures dels veïns de Lleida, vaig poder comprar el llibre ESCALADAS EN YOSEMITE d´en George Meyers(1979) En aquella època gris de transicions polítiques on els presentadors dels tele-diaris sortien fumant davant d ´una cortina prisada com a únic decorat, aquell llibre va canviar la meva vida, el deuria llegir i mirar cents de vegades, mentre en els auriculars del meu Cosmos Dual em bombardejaven ler orelles amb els sons psicodèlics del Dark Side of The Moon dels Pink Floyd.

Dins d'aquelles pàgines vaig descobrir la meva religió: l´escalada, la meca: Yosemite i Jesucrist : en John Bachar.

De totes les fotografies destacaven les d´un noi ros de cabells llargs lligats amb un mocador i pantalons blancs, amb les mans brutes d´una pols blanca i amb un cos atlètic i àgil, molt lluny d´aquelles imatges d´escaladors europeus amb barba, envellits amb pantalons de pana i sempre agafats a tot menys a la roca


Des d´aquell moment la colla de Sabadell i Terrassa, addictes a Sant Llorenc i de tant en quant a Montserrat, varem intentar emular aquells herois yankees i ens varem calçar els primers peus de gat, baudriers de cintura, carbonat de magnesi comprat a les farmàcies i com no, cinta al cap i pantalons blancs, allà varem dir a deu a les Cletes, al Simond Integral i al a la jaqueta de lona Monplay..

Un univers es va obrir davant nostre i tot gracies al “bachar “

Pels adictes al rocòdrom cal que sàpigueu que en Bachar va ser qui després den John Gill, va començar a entrenar per escalar millor, a fer boulder, traccions, a corre, a fer equilibri i a meditar, o allà esta el seu legat, com les primeres ascensions mítiques dels 70´s i 80´s, sempre en lliure com Astroman, Bachar-Yerian i tantes altres, sense oblidar el seu records de velocitat com empalmar The Nose al Capitan i la Regular al Half Dome en poc més de 14 hores. Escalava totes les modalitats; el bloc, les grans i monstruoses pareds del capitan i la faceta que només pertany als escaladors escollits; el solo integral

Aquest tio va ser un profeta i un purista, es va oposar fins al punt de tallar i eliminar els primers spits d'expansió colocats a Yosemite, amb el pseudònim de l´escalador de la nit, enfrontanse a tota la comunitat, però el temps i la llei li han donat la raó doncs actualment esta totalment prohibit taladrar a les roques del park, per mantenir un estil i l´ètica de l´escalada tradicional a Yosemite

Les primeres crítiques sobre aquest avançat purisme també li van arribar desde l´Europa hortera de malles de lycra i colors fluors, però ell va callar moltes boques a mitjans dels 80 en un viatje a Frankenjura i va obrir i encadenar la via mes dificil del moment un 7c i de nom Chasin the Train ( esteu perden el tren)

A nivell profesional a més d´escalador, com assessor tècnic va catapultar la firma española Boreal a ser la marca de peus de gats mes venuda arreu del mon entre els 80 i els 00

Podria escriure moltes coses sobre ell pero si voleu saber més només teniu que buscar i regirar la història de l´escalada, doncs mirar enrera i coneixa el passat ajuda anar endavant.

Adeu Bachar i gracies per tot