Un diari de les activitats de la meva vida com escalador, el meu blog té el nom de la meva mare, ella va ser qui sempre em va ensenyar la cara alegre de la vida i entre elles la muntanya i el respecte a la natura. t´estimo mare. jordi rubio rocabert
Quina maravella de païs tenim, estic enamorat de la meva terra, aquest dissabte estavem al mirador natural del Roc Colom amb vistes al Mediterrani i a Montserrat
Aquet cap de setmana han baixat d´Andorra l´Isidre (Gat) i el Bernat Escorihuela, amb un temps lletjot hem anat a Montserrat els dos dies; a l´Agulla del Senglar dissabte amb tota una colla de la Panxa i diumenge a Can Jorba. Riures i bon rotllo i un bon sopar a Matadepera a ran de foc amb el Tala, la Mar i l´Oriol, que mes podem demanar. Aqui a la foto el Gator recuperant activament les lesions de les curses de muntanya i retornat al món vertical per estar a full per primavera.
Dissabte varem anar de rebaixes i diumenge la idea era anar a vilanova de meia pero per la radio, al cotxe sentim: artesa de segre -7, llavors decidim intentar-ho a la Sud, dia salvat al Vermell tot i el coixinet de neu i les caremelles al forat de la Machin de l´Aeri.
Ens llevem amb el cap enboirat, massa licor de farigola...el vent a sacsejat tota la nit la Cali de la Mar...si si el vent...i decidim anar a la vella Mussara, roca bona, fred pero el sol brilla com mai
Cau la llum a Montserrat i podem veure com l´any se´n va lentament com dient adeu amb la ma i marxem a la Farena a passar la nit de Cap d´Any al cor de les muntanyes de Prades, el fred arriba i dona pas a un nou numero el 2010...sembla ciencia ficció....
Dies de festa, ponts...les millor opcions també són no fer grans plans, aqui a casa de tot i molt, varem pasar 4 dies xulissims entre Montsant i Montserrat