Un diari de les activitats de la meva vida com escalador, el meu blog té el nom de la meva mare, ella va ser qui sempre em va ensenyar la cara alegre de la vida i entre elles la muntanya i el respecte a la natura. t´estimo mare. jordi rubio rocabert
Dissabte varem anar de rebaixes i diumenge la idea era anar a vilanova de meia pero per la radio, al cotxe sentim: artesa de segre -7, llavors decidim intentar-ho a la Sud, dia salvat al Vermell tot i el coixinet de neu i les caremelles al forat de la Machin de l´Aeri.
Ens llevem amb el cap enboirat, massa licor de farigola...el vent a sacsejat tota la nit la Cali de la Mar...si si el vent...i decidim anar a la vella Mussara, roca bona, fred pero el sol brilla com mai
Cau la llum a Montserrat i podem veure com l´any se´n va lentament com dient adeu amb la ma i marxem a la Farena a passar la nit de Cap d´Any al cor de les muntanyes de Prades, el fred arriba i dona pas a un nou numero el 2010...sembla ciencia ficció....
Dies de festa, ponts...les millor opcions també són no fer grans plans, aqui a casa de tot i molt, varem pasar 4 dies xulissims entre Montsant i Montserrat
Quants records amagats surten cada cop que el meu cotxe fa els darrers revolts ascendents per sota la pared de la Roca dels Arcs. Malgrat la massificació que pateixen aquestes pareds m´agrada sempre tornar-hi. aqui la cordada pedreta-franela avança a tota màquina pels desploms del senyor dels bordillos.
Fa dies que sembla que l´estiu no vol marxar. I nosaltres ho aprofitem a les roques orientades al sud. Aqui el Jaumet cremant les ultimes hores de llum.